diumenge 9 d’octubre de 2011

dilluns 20 de juny de 2011

"Cutre"

No hi ha millor paraula per definir l'actitud d'algunes persones. No em puc creure que hi hagi gent que arribi a ser tan cutre... No m'entra en el cap.

dimecres 20 d’abril de 2011

Desvetllem el misteri...

Bé, com la majoria de vosaltres heu dit, es tracta de dos ous... ben socarrats!


Resulta que divendres passat vaig posar a bullir-los cap a les 8,50h (abans de marxar cap a la feina) i em vaig enrecordar que no havia apagat el foc a les 14h... Sort que no es va incendiar la casa ni res! Però fa encara un tuf a fum, hahahaha xD

diumenge 17 d’abril de 2011

Què és això?

Ja sé que fa mooolt que no dono senyals de vida, en fi, blablabla, que vaig molt liada amb tot, però com que divendres em va passar una cosa, doncs l'he volgut fer una foto i jugar un poquet amb vosaltres. Per això us pregunto:


Què és això???



Què, us hi animeu a dir la vostra?


Ho deixaré fins dimecres 20 d'abril, dia en què us diré què és realment :)

P.S. Perdoneu la qualitat de la imatge, però és que la foto la vaig haver de fer amb el mòbil...

--

dimarts 25 de gener de 2011

Portàtils congelats

Sempre m'ha atret la idea d'anar-hi a viure a un país nòrdic, a Suècia o Noruega, però és clar, sempre miro aquests països des d'una pantalla, i no puc sentir-hi realment el fred que hi deu fer...

Recordo l'estiu passat, que hi vam anar a Escòcia (i això que no és considerat un país nòrdic ni molt menys), durant el mes d'agost, el fred que vaig passar. Van ser unes vacances horribles en aquest sentit, trobava tant a faltar el sol, anava sempre amb jaquetes i capes de roba, era realment desagradable.

El fet de viure-hi a Eivissa, doncs, ha condicionat el meu termostat interior, suposo, ja que aquí a l'estiu fa moooolta calor, i bé, tradicionalment els hiverns són suaus, no massa freds.

Enguany estic treballant a un centre teòricament nou (té al voltant de 9 anys), domotitzat (teòricament), amb calefacció de sòl radiant, i altres pijades vàries. Doncs bé, el sistema de calefacció de tot el centre, segons ens van explicar ahir en claustre, només està preparat per escalfar al voltant de 4 aules, quan el centre en sí en deu tenir més d'una trentena. A més, passadissos, banys, biblioteca, no en compten amb calefacció. Imagineu-vos, aquests dies de fred-fred, al mig del camp que estem (on a l'hivern sempre hi fa més fred), el que hem de patir. Ens hi hem queixat, hem sol·licitat posar-hi calefactors a les aules on no hi arriba la calor (com a solució momentània fins que la Conselleria d'Educació tingui la decència de arreglar aquest problema) i la resposta per part de direcció ha estat negativa perquè diuen que no escalfaria res i que la despesa seria altíssima.

Ahir vaig passar al centre de les 8h fins les 18:30h, 10:30h de fred constant, fred que no se n'anava del meu cos. Vaig arribar a casa, vaig encendre la calefacció (sort que encara puc permetre'm pagar la factura de la llum, esperem que encara no ens baixin més el sou!), em vaig posar la bata, al sofà, amb manta inclosa i la meva gateta. I encara vaig trigar dues hores a entrar en calor, perquè a les mans i als peus no hi havia manera, tot i dur guants i dos parells de mitjons.

Quin ha estat el resultat?

Doncs n'he tret conclusions vàries: primera, que crec que seria incapaç de viure-hi a un país nòrdic (encara que crec que ells sí que són més avançats que nosaltres i tenen calefacció a les escoles); segona, avui tinc un refredat de cavall. Mal de cap, mal de gola, mocs constants, congestió... Així que no he anat a treballar. No m'hi trobava per agafar el cotxe d'anada, passar fred durant 6h i després cap a casa amb febre i malestar general conduint el cotxe de tornada.

Escriure-hi cartes al diari no serveix de res, sembla que altres ja ho han fet i no hi ha resultats, així que de moment, professors de baixa. I no és broma, no. Cada setmana hi ha professors malalts, cada dia en passar llista, alumnes malalts.

I sabeu què és el que més em dóna ràbia de tot plegat? Que l'any que ve, els alumnes de 1r d'ESO (més d'un centenar de nens i nenes) del nostre centre rebran cadascú d'ells un ordinador portàtil. Fantàstic. Però ahhhhh, no podem canviar els portàtils per la calefacció perquè resulta que aquests diners venen d'Europa i són exclusivament per això. Ale doncs, l'any que ve tindrem nens que utilitzen portàtils amb guants. Molt rebé...

diumenge 23 de gener de 2011

Sorpresa

Aquests dies ha estat fent molt de fred, però ahir vaig trobar-me amb aquesta grata sorpresa:





Espero que us agradi!!

diumenge 16 de gener de 2011

Difícil

És molt difícil oblidar-se de segons quines persones, malgrat no vulguis saber res d'elles, per tot el mal que t'han fet.

Una vegada vaig sentir dir que el contrari de l'amor no és l'odi, sinó la indiferència, i tracto que em sigui indiferent però quan veig segons "què" no puc ser indiferent.

I no, no parlo de cap amor impossible ni res d'això. Parlo d'una persona que era molt important per a mi, a la qual vaig confiar moltes coses de la meva vida, que conec des de fa moltíssims anys i que em va decebre, no una sino vàries vegades. M'entristeix pensar això, i m'entristeix pensar que altres persones s'han posicionat cap a la seva banda sense voler atendre a raons. Suposo que arribarà el moment en què els passarà el mateix que a mi, o potser no.