De camí a Ítaca

Al·lucinant

2011-10-09T04:25:00.000-07:00

http://www.vimeo.com/29950141

"Cutre"

2011-06-20T08:08:00.001-07:00

No hi ha millor paraula per definir l'actitud d'algunes persones. No em puc creure que hi hagi gent que arribi a ser tan cutre... No m'entra en el cap.

Desvetllem el misteri...

2011-04-20T06:16:00.001-07:00

Bé, com la majoria de vosaltres heu dit, es tracta de dos ous... ben socarrats!

Resulta que divendres passat vaig posar a bullir-los cap a les 8,50h (abans de marxar cap a la feina) i em vaig enrecordar que no havia apagat el foc a les 14h... Sort que no es va incendiar la casa ni res! Però fa encara un tuf a fum, hahahaha xD

Què és això?

2011-04-17T07:38:00.000-07:00

Ja sé que fa mooolt que no dono senyals de vida, en fi, blablabla, que vaig molt liada amb tot, però com que divendres em va passar una cosa, doncs l'he volgut fer una foto i jugar un poquet amb vosaltres. Per això us pregunto:

Què és això???

Què, us hi animeu a dir la vostra?

Ho deixaré fins dimecres 20 d'abril, dia en què us diré què és realment :)

P.S. Perdoneu la qualitat de la imatge, però és que la foto la vaig haver de fer amb el mòbil...

--

Portàtils congelats

2011-01-25T03:23:00.000-08:00

Sempre m'ha atret la idea d'anar-hi a viure a un país nòrdic, a Suècia o Noruega, però és clar, sempre miro aquests països des d'una pantalla, i no puc sentir-hi realment el fred que hi deu fer...

Recordo l'estiu passat, que hi vam anar a Escòcia (i això que no és considerat un país nòrdic ni molt menys), durant el mes d'agost, el fred que vaig passar. Van ser unes vacances horribles en aquest sentit, trobava tant a faltar el sol, anava sempre amb jaquetes i capes de roba, era realment desagradable.

El fet de viure-hi a Eivissa, doncs, ha condicionat el meu termostat interior, suposo, ja que aquí a l'estiu fa moooolta calor, i bé, tradicionalment els hiverns són suaus, no massa freds.

Enguany estic treballant a un centre teòricament nou (té al voltant de 9 anys), domotitzat (teòricament), amb calefacció de sòl radiant, i altres pijades vàries. Doncs bé, el sistema de calefacció de tot el centre, segons ens van explicar ahir en claustre, només està preparat per escalfar al voltant de 4 aules, quan el centre en sí en deu tenir més d'una trentena. A més, passadissos, banys, biblioteca, no en compten amb calefacció. Imagineu-vos, aquests dies de fred-fred, al mig del camp que estem (on a l'hivern sempre hi fa més fred), el que hem de patir. Ens hi hem queixat, hem sol·licitat posar-hi calefactors a les aules on no hi arriba la calor (com a solució momentània fins que la Conselleria d'Educació tingui la decència de arreglar aquest problema) i la resposta per part de direcció ha estat negativa perquè diuen que no escalfaria res i que la despesa seria altíssima.

Ahir vaig passar al centre de les 8h fins les 18:30h, 10:30h de fred constant, fred que no se n'anava del meu cos. Vaig arribar a casa, vaig encendre la calefacció (sort que encara puc permetre'm pagar la factura de la llum, esperem que encara no ens baixin més el sou!), em vaig posar la bata, al sofà, amb manta inclosa i la meva gateta. I encara vaig trigar dues hores a entrar en calor, perquè a les mans i als peus no hi havia manera, tot i dur guants i dos parells de mitjons.

Quin ha estat el resultat?

Doncs n'he tret conclusions vàries: primera, que crec que seria incapaç de viure-hi a un país nòrdic (encara que crec que ells sí que són més avançats que nosaltres i tenen calefacció a les escoles); segona, avui tinc un refredat de cavall. Mal de cap, mal de gola, mocs constants, congestió... Així que no he anat a treballar. No m'hi trobava per agafar el cotxe d'anada, passar fred durant 6h i després cap a casa amb febre i malestar general conduint el cotxe de tornada.

Escriure-hi cartes al diari no serveix de res, sembla que altres ja ho han fet i no hi ha resultats, així que de moment, professors de baixa. I no és broma, no. Cada setmana hi ha professors malalts, cada dia en passar llista, alumnes malalts.

I sabeu què és el que més em dóna ràbia de tot plegat? Que l'any que ve, els alumnes de 1r d'ESO (més d'un centenar de nens i nenes) del nostre centre rebran cadascú d'ells un ordinador portàtil. Fantàstic. Però ahhhhh, no podem canviar els portàtils per la calefacció perquè resulta que aquests diners venen d'Europa i són exclusivament per això. Ale doncs, l'any que ve tindrem nens que utilitzen portàtils amb guants. Molt rebé...

Sorpresa

2011-01-23T06:02:00.000-08:00

Aquests dies ha estat fent molt de fred, però ahir vaig trobar-me amb aquesta grata sorpresa:

Espero que us agradi!!

Difícil

2011-01-16T11:38:00.001-08:00

És molt difícil oblidar-se de segons quines persones, malgrat no vulguis saber res d'elles, per tot el mal que t'han fet.

Una vegada vaig sentir dir que el contrari de l'amor no és l'odi, sinó la indiferència, i tracto que em sigui indiferent però quan veig segons "què" no puc ser indiferent.

I no, no parlo de cap amor impossible ni res d'això. Parlo d'una persona que era molt important per a mi, a la qual vaig confiar moltes coses de la meva vida, que conec des de fa moltíssims anys i que em va decebre, no una sino vàries vegades. M'entristeix pensar això, i m'entristeix pensar que altres persones s'han posicionat cap a la seva banda sense voler atendre a raons. Suposo que arribarà el moment en què els passarà el mateix que a mi, o potser no.

Bon 2011!

2011-01-11T12:18:00.001-08:00

Sí, ja sé que arriba amb una mica de retard i, a més, que fa mooooolt que no escric.

Realment, no sé ben bé que escriure, i no és perquè no m'assegui davant de l'ordinador hores i hores. El que passa és que no se m'acut res interessant a explicar.

Puc dir que enguany m'he proposat (com ja he fet altres vegades) cuidar-me més, tant física com mentalment, a gaudir dels petits plaers de la vida i a viatjar tot el que pugui.

D'altra banda, puc dir que he començat l'any molt bé, amb moltes notícies noves i totes bones, ja us aniré anunciant a mesura que vagi passant el temps :)

I vosaltres, quines expectatives teniu per al nou any?

Vergonya et altri

2010-11-21T12:46:00.000-08:00

Sí, em fa vergonya i tot el temps que fa que no entro, no actualitzo i no us visito... Aviat ja ni us enrecordareu de mi :_( Snif, snif, no si m'ho tinc ben merescut!

Moltíssimes coses m'han passat, puc dir que estic molt bé, però que no tinc gairebé temps de res, però no em queixo.

Tinc una casa (que s'està pagant, però aquí està), una feina, amics, i algun temps lliure per a practicar algunes de les meves aficions (menys de les que voldria, però què hi farem!).

Aviat vindran les vacances de Nadal, estem gairebé en el compte enrere, reconec que m'agraden aquestes festes, si bé he de reconèixer que m'agraden les vacances, no és només per això. M'agrada el temps a casa, passat amb amics i familiars, les tardes al sofà mirant pel·lis tapadets amb una manta, els carrers plens de llums, els àpats (la sopa i l'escudella mmmmm i els canelons del dia 26!), en fi, totes aquestes coses que comporten aquestes dates.

Enguany no crec que anem enlloc, encara que ja m'agradaria, però les despeses són les que són i el sou és menor al d'altres anys, així que enguany farem bondat.

Per cert, petitó meu, d'aquí poc he de tornar a passar pel mal tràngol de l'any passat, la veritat és que no tinc res a perdre, t'estimo més que mai i em moro de ganes d'abraçar-te i jugar amb tu a futbol. Em faria tan feliç que les coses fossin més fàcils! T'enyoro, encara que no pugui dir-t'ho a tu, li dic al món, algun dia, potser, llegiràs això i sabràs la veritat de tot plegat. Tant de bo no sigui massa tard...

Nadal...?!?

2010-10-25T06:30:00.000-07:00

Dissabte 23, i remarco, dia 23 d'octubre, vaig anar a comprar, com faig molt habitualment els dissabtes... I em vaig trobar les prestatgeries del súper plenes de torrons, polvorons i altres menjars típics (i hipercalòrics, tot s'ha de dir) del Nadal.

Faltaven més de dos mesos per a tal festivitat, i ja estan omplint tot perquè la gent gasti, gasti i gasti. I de pas, s'engreixi.

Estem tots bojos o què? És que arribarà un moment que al setembre ja començaran a posar les llumetes del carrer i tot, quina bogeria!

Fred, calor..?

2010-10-11T13:03:00.000-07:00

Un post trivial (com molts altres...).

Avui pensava. Resulta que han arribat les pluges intenses que fa dies que anunciaven que arribarien. I fa fred. Fred d'estar a 18º però fred. És que no potser, passar d'estar a 29º a estar-ne a 18º en unes hores, el canvi és molt heavy.
Ja no sé quina roba posar-me! Perquè si vaig ben abrigada, després no sé on deixar la roba, i si en duc poca, em moro de fred. I com puc saber si farà fred o no en farà quan m'aixeco a les 6,40h del matí? Un enigma...

Quan era petita, me'n recordo d'haver portat la roba d'entretemps, aquella roba que sabies que sempre t'anava bé, perquè anaves prou abrigat com per no passar fred, però tampoc no duies una quantitat excesiva de roba com per passar calor.

És que m'he adonat que, abans, hi havia estacions!

Ara sembla que tenim una temporada de fred i una altra de calor, ben diferenciades. I la tardor i la primavera ja no existeixen, són com una barreja de molta calor o de fred, que no saps ben bé què has de fer.

L'altra nit, estava dormint i em moria de calor amb el pijama. Anit, em moria de fred. No saps si has de posar el ventilador o tapar-te amb una manta al sofà. Quin rotllo!!

El pas del temps i la crisi

2010-10-05T22:39:00.000-07:00

Resulta que durant el temps que vaig estar absent, la meva àvia va faltar, pobreta, estava tan malament que més valia la pena marxar i deixar de patir.

El cas és que diumenge passat, vam decidir fer-li una missa perquè havia passat més o menys un mes de la seva partida. Així que els diferents familiars, des de diferents parts del món, vam encarregar-li una missa.

Abans que res, vull aclarir que l'únic que tinc de cristiana és que m'he batejat i he rebut la primera comunió però realment no sóc practicant ni molt menys. Si vaig accedir a aquesta missa (i altres que he anat amb anterioritat) és per honorar els meus familiars morts, que sí que eren creients i que els faria goig veure com vaig a una cerimònia com aquesta dedicada a ells exclusivament.

Bé, al que anava, el pas del temps...Quan jo anava a missa fa moltíssims anys, les misses eren relativament curtes (una mitja horeta), i totes eren calcades en format. Això, com a mínim, a l'església de sota de casa de ma mare. Doncs a la missa de diumenge, quines sorpreses em vaig endur. Jo m'esperava l'església buida, doncs res de res, de gom a gom. M'imagino que és el que té la crisi, que fa recuperar la "fe"...

Ma mare va guardar-nos lloc a la part dreta, ocupada 100% per filipins. N'hi devia haver com a mínim un centenar! Però és que a l'altra banda de l'església, no hi havia menys gent, ans al contrari. Resulta que era una festivitat especial (la mare del Roser), però això no va ser el tret més destacat, sinó que la missa es feia cantant!!! sí, sí, com sentiu. Jo volia repetir el que deien els fidels (malgrat no sentir-me cristiana), però és que em sentia ridícula. Fins i tot el capellà cantava quan llegia la Bíblia. Bé, hi va haver moments que em sentia una estranya enmig de tot allò.

Vosaltres heu anat a missa darrerament? És que l'Església ha fet una reforma i jo ni flowers?

Dia estrany

2010-09-29T07:45:00.000-07:00

Avui ha estat un dia estrany.

29/9/2010

Dia de vaga general... Quanta gent l'ha secundada?
Uns parlen d'un 85%, altres d'un 20%, ningú es posa d'acord en les xifres.

Jo no n'he fet de vaga, i realment tinc els meus motius.

En primer lloc, perquè crec que és necessari fer una reforma laboral, potser no és la més idònia, ni arriba en el moment adequat, però la situació econòmica per la qual passem és força greu (malgrat no la vulguem veure) i alguna cosa cal fer.

En segon lloc (i realment no és el més important), després de la retallada de sou, la hipoteca que hem signat enguany, totes les despeses que comporten un pis, no estic perquè em descomptin un dia de vaga, em suposa una quantitat prou important a finals de mes.

Així que avui he anat a la feina. Només arribar, ja ens hem trobat la graella on hem de signar els professors plena de cercles vermells (professors que cal substituir). Al principi ens hem espantat, però després hem descobert que més del 80% dels alumnes no havia assistit a classe. De tal manera que no ha estat un problema per cobrir guàrdies perquè hem ajuntat diversos grups en una aula i així no estaven desatesos els alumnes. És curiós, ara recordo quan jo era alumna i hi havia alguna mena de vaga (la que fos) mai hi anava a classe, però ara les coses són molt diferents. Ara reflexionem, ens pensem les conseqüències del que fem, i actuem amb coherència a això. És l'inevitable pas del temps...

I vosaltres ? heu fet vaga? per què sí o per què no?

One month later...

2010-09-20T10:44:00.000-07:00

Bé, sí, fa més d'un mes, però si fa no fa, és un mes!

La veritat és que m'han passat milers de coses, hi ha hagut moments feliços, moments molt tristos, retrobades amb gent agradable, amb altra que no ho és tant, i molta, molta, molta feina.

La casa ja està gairebé a punt, falta retocar una mica la pintura perquè en el trasllat de mobles i altres pertinences, s'han embrutat una mica les parets.
També falta comprar algun que altre moble, perquè tenim totes les pel·lis al terra (ens falten un parell de torres de DVD xD) i molts llibres i carpetes meves de feina que no vull tenir a la vista perquè no m'agrada com queden a la "vista". I també pintar la terrassa sencera, que només hem fet una part!

Pel que fa a la feina, milions de coses, no sabria per on començar a explicar, però tinc moltes, moltes coses a fer.

Per cert, Anna (la d'Estocolm), he pensat molt en tu, perquè fa unes setmanes vaig comprar plantes amb flor, i no vegis la feina que m'estan donant!!

Ana (Xada), no et pots queixar, que ja he tornat, eh? I prometo que a partir d'ara amb més assiduïtat.

Una forta abraçada a tots!

Absències

2010-08-16T03:03:00.001-07:00

Mil coses a acabar al pis, viatge a Scotland, maletes per desfer, rentadores per posar, mudança imminent, inici de curs a la volta de la cantonada... Em sap greu per les meves absències però estic una mica atabalada amb tot. Només albiro seure davant l'escriptori al meu estudi, observar el paisatge, tenir el meu espai i poder escriure totes les coses que vaig postergant per manca de temps i de pau.

Això no queda tancat, simplement, està en un període de letàrgia necessària. Espero tornar ben aviat.

Painting is over! At least!

2010-07-28T01:44:00.001-07:00

Tal i com us havia promès, aquí van algunes imatges del color que he pintat les parets, aviam si us agraden!!

Combinació de gris fosc i vermell-maduixa per a la sala

Combinació de gris clar i festuc per a l'entrada-rebedor

Combinació de gris fosc i lila per a l'habitació ppal

Combinació de gris fosc i crema per a una de les habitacions individuals

La pintura

2010-07-25T13:24:00.000-07:00

Sí, ja sé que us vaig prometre fotos, però és que encara no he acabat! Em falta tota l'escala, i voldria tenir-ho llest abans de posar-hi imatges.
D'aquesta setmana no passa, us ho prometo!!

Painting week

2010-07-07T16:15:00.000-07:00

Aquesta setmana duc un mal d'esquena i de braços... I és que per fi hem començat a pintar! (bé, seria més correcte dir que "he començat", perquè el rei és treballant quan jo pinto).

Encara no he acabat cap peça sencera, però ja us posaré alguna foto perquè veieu una mica els colors, l'Ana volia saber quins havia encertat ;)

Vosaltres ja sou de vacances? Teniu plans? Què us conteu?

Diari d'un dia de vacances

2010-07-03T01:05:00.000-07:00

9:30h - Aixecar-se, esmorzar. Posar una rentadora.

10h - Dutxa, vestir-se (no trobo què posar-me que em quedi bé i no em doni molta calor!), agafar la documentació i sortir de casa. Al carrer, veig un mutilat en cadira de rodes.

11h - Arribada a l'oficina del meu pare, que m'acompanyarà al sindicat.

11:15h - Arribada al sindicat. Me n'adono que m'he deixat un document i he de tornar a casa.

12h - Sortir corrents del sindicat cap a casa. Ja no em donarà temps de passar pel LIDL ni d'enviar la carta certificada. Veig un altre mutilat diferent al carrer, també en cadira de rodes.

12:10h - Arribada a casa, després de córrer com una boja. Posar una altra rentadora.

12:30h - Arribada al sindicat, lliurament de tota la documentació.

13h - Arribada a l'oficina del meu pare. Establiment del model d'instància que he de fer.

13:50h - Sortida de l'oficina, corrents, passada pel súper per comprar per fer el dinar i per dur postres per al sopar de la nit. Veig el tercer mutilat del dia, aquest amb crosses.

14:05h - Arribada a casa. Preparació d'ingredients per al dinar: pico la carn, pico les verdures, preparo la salsa, poso a bullir els macarrons, vaig escurant estris de cuina.

14:30h - Dinar.

15h - Preparació de les postres del sopar, flam de formatge. Ratllo el formatge, poso els ous, afegeixo la nata i el sucre. Preparo el caramel, el coloco al motllo, tot al forn.

15:30h - Estenc la roba, escuro la resta de plats.

16h - Comprar bitllets d'avió per ma mare, la targeta de crèdit no funciona, trucades a ma mare per veure què passa, esperar, tornar a intentar comprar els bitllets, ara sí funciona. Trec el flam del forn.

16:45h -Refaig el model d'instància que hauré de presentar dilluns. L'imprimeixo. Té errades. El reviso, el torno a imprimir.

17:30h - Faig comanda a Ikea dels mobles que encara ens manquen per comprar. Comprovo si el flam ja està més fred, encara crema.

18:30h - Trucada del paleta que arreglarà els desastres dels guixaires. Vindrà en 30 min.

18:31 - 19h - Temps sense fer res O_o

19h - Trucada del paleta per dir-me que ja havia arribat (Coi, i jo feliç sense preocupar-me, pensant que arribaria més tard...). Fico el flam al congelador perquè qualli i corro cap al pis per no fer més tard!

19:20 - El paleta ja ha vist la feina que ha de fer, i marxa. Fem un repàs de tot el que hi ha pendent per a fer al pis, i cap a casa.

20h - Dutxa. Desmotllo el flam i l'embolico en paper de plata.

21h - Sortida cap al poble de la meva amiga, on anirem a sopar.

21:30h - Truco la meva amiga, perquè no trobem l'estanc. Ens indica on és, caram, molt amagat!

00:30 - Tornada a casa, després d'un sopar magnífic i en bona companyia.

(Em sembla que de tot el que he explicat, el més agradable de tot ha estat la nit, la resta del dia, un autèntic caos: tot això + la calor que acompanyava...)

2010-06-29T14:04:00.000-07:00

..

M'agrada l'estiu.

Malgrat la calor, que pot arribar a ser insuportable.

Malgrat els brunzits de cotxes que sento i amb els quals no m'identifico.

Malgrat la contaminació, la fam i les injustícies que veiem cada dia.

Sí, m'agrada l'estiu.

Sobre l'ajuda econòmica a Grècia

2010-06-10T02:06:00.000-07:00

M'han passat aquest enllaç i trobo que hi ha tantíssima raó en les paraules d'aquest bon home...

Els polítics són uns hipòcrites, el poble ja no hi confia, i les mesures preses a Grècia són injustes, no miren més que per l'interès dels bancs...

Video

Si ja ho expressa molt bé la dita popular: quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar.

Perles en els GES

2010-05-31T04:11:00.000-07:00

Aquests dies he anat una mica ocupada corregint exàmens de les Proves Lliures en Graduat en Secundària.

Aquí us deixo algunes de les millors respostes. A veure quina us agrada més:

1) Tercer Món: Son los goviernos en el que apenas hay igiene o directamente no hay, las medicinas son escasas y sobretodo viven una pobre extrema por dinero y hambre.

2) Tercer Món: Gente que es muy pobre que tienen muy pocos hospitales o no tienen ej: Africa

3) Poder executiu: Quan els ciutadans no fan lo que diuen els superiors o es comporten d'una altra manera doncs els executan (el presidente).

4) Poder executiu: Aquel poder que tiene como objetivo ejecutar el castigo imputado.

5) Poder executiu: Los ejecutivos ejecutan operaciones sobretodo de controles de comercios, empresas...

6) Poder executiu: El poder de las grandes empresas en tomar decisiones o interferir en las decisiones del govierno

7) Poder executiu: El poder ejecutivo son los poderes que ejercen las empresas.

8) Dependència econòmica: Se dice cuando un pais depende de si mismo.

9) Dependència econòmica: Una persona que necesita dinero para poder sobrevivir, sin dinero nose puede hacer nada. Casi todo el mundo depende de la económia.

10) Dependència econòmica: Es la economia que sostiene a la persona.

11) Deute extern: Esto son unos pactos de dinero, Alimentos, territorios ect... Que no se an llegado a cumplir entre Goviernos de distinta Nacionalidad o paises.

Podeu fer votacions, a veure quina és la resposta més surrealista!

---

Proves de color (II)

2010-05-30T12:42:00.000-07:00

Avui ens hi hem posat, i voilà! Heus ací els colors que ens han sortit:

Què us semblen? Quins colors us agraden més i per a quins ambients? Més endavant us diré quins són els colors que hem triat i per a quins ambients.
Tenim saló-menjador, passadís, escala interior, i tres habitacions.
S'accepten apostes! :D

--

Proves de color

2010-05-28T08:01:00.000-07:00

Seguim amb el bricolatge... El guixaire ja està fent les parets de les habitacions (treient el famós gotelé, us enrecordeu??) i aviat podrem començar a pintar (BÉ!!!). Així que avui hem anat a una casa de pintures (com trobo a faltar que hi hagi un Leroy Merlin a Eivissa), per agafar mostres dels colors que ens agraden i així fer proves en les parets per veure com queda. La qüestió és que el pot més petit és d'un litre, i costa aproximadament uns 18 euros cada pot. En fi, que volem posar al voltant de 5 colors diferents a tota la casa i, és clar, no és plan de gastar-se, com a mínim (a veure, 18 multiplicat per 5, me'n duc 4, ...) ¡90 euracos! només per fer proves. Així que el noi ens ha donat una altra alternativa. Comprar potets de pintura primària (6 euros el pot) per barrejar-la amb pintura blanca i anar treient els colors que ens agradin. Una vegada tinguem el color que volem, li portem en un pot de vidre una mostra i ell amb una màquina extreu la referència del color, i així podrem comprar aquest color amb la seva referència i mai ens equivocarem.
Així que aquest cap de setmana toca fer de pintors en pràctiques i el que ve, pintors titulats! :D

Ja us posaré alguna mostra dels colors que hem triat.

--

A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou

2010-05-26T02:06:00.000-07:00

Sí, i és que mai es pot estar al 100% bé enlloc. Sempre hi ha alguna cosa que t'ha de fastidiar o t'ha de decebre.

Per exemple, a la feina. Sempre tens alguna persona que et fa la vida impossible, i molt sovint no entens el perquè. Enveja? Ràbia? Rivalitat? Una barreja de les tres coses? No ho sé, no ho puc entendre, però em supera que la gent sigui així.

Està clar que una no és perfecta, ni molt menys, però em sembla que sempre he estat molt correcta i he ajudat desinteressadament a les persones que m'ho han demanat. I resulta que, quan s'han de decidir qüestions importants, després ningú et té en compte. Sembles un zero a l'esquerra per tothom. Porto relativament poc temps en aquesta feina, però cada dia tinc més sensació de derrotisme. I cansa, cansa moltíssim.

Per què per poder prosperar necessites de l'apadrinament d'algú? Per què hem de dependre de caure-li bé a qui està per sobre teu i no dels propis mèrits? Si no ens reconeixen la nostra feina, s'acumula la frustració i això provoca l'efecte contrari: la dessídia. Que és el que sento jo ara mateix.

Em sembla que duraré poc en aquest món, ja estic mirant altres opcions...

---

Cap de setmana

2010-05-23T11:22:00.000-07:00

Com sempre, m'està passant volant, però puc dir que ha estat variat.

Dissabte de compres, em feien falta cremes diverses: antitaques, protecció solar cara i cos, base de maquillatge... (sí, estic una mica obsessionada amb el bon estat de la meva pell, sobretot la facial i n'esmerço bons calerons en ella). També tenia intenció, com ja li havia comentat l'Ana, d'anar de compres, encara que no en vaig comprar gaire cosa, però déu n'hi do, la targeta va treure fum. Un parell de vestits, un parell de samarretes de tirants, unes malles marrons i una jaqueteta vermella d'entretemps. Què en costa de trobar unes sabates planes d'entretemps, és gairebé impossible! Ara tot són sandàlies amb uns mega talons, qui es posa això per anar a fer feina? No comprenc res... Acabaré comprant-me unes ballarines per 10 euros als xinesos, però no per gust, sinó per no trobar-ne a una sabateria normal i corrent!

En fi, aquí teniu un dels vestits que m'he comprat, segurament aquest serà el que em posaré per la comunió que tinc al mes de juny... Què us sembla?

Dissabte tarda, més avorrit, recollir enderrocs i una dutxeta, pel·li, comanda de sopar telefònic, i a fer nonetes.

Avui hem anat en bicicleta a la platja, ens hem emportat uns entrepans i fruita, i ens hi hem estat per prendre una mica el sol (per això necessitava protecció solar!). El que passa és que no em noto gens morena, em sembla que amb el factor de protecció 30 hauré de fer moltes sessions d'aquestes, hahahah

A la tarda, una mica de bricolatge (no gaire, ehh :P) i cap a casa a fer una dutxa. He fet una mica de feina i ale, d'aquí una estona a recollir un amic a l'aeroport i, segurament, soparem tots plegats perquè ens comenti com ha anat el viatge.

I demà dilluns una altra volta, quina mandra!!!

---

El canvi d'estació i la roba

2010-05-20T01:16:00.000-07:00

Per a mi el canvi d'estació és quan passes d'estar amb abrics a passar a màniga curta, o a la inversa. Mai m'han agradat les èpoques "d'entretemps" perquè sembla que hagis d'anar vestida com una ceba, amb capes i capes de roba, per si fa calor o per si fa fred.

Fa temps que el meu armari i calaixeres on guardo la meva roba són un caos, principalment perquè a més de roba, tinc milers de coses, fruit de tenir tota la vida dins una habitació. És per això que estic desitjant mudar-me al meu piset, l'armari serà més petit, però la part que em correspondrà serà pura i exclusivament per la meva roba i no per trastos diversos, i això em dóna molta alegria.

Em fa ràbia també tenir roba que no sé que tinc, que quan remeno una mica l'armari trobo, i me n'adono: "Ostres, aquests pantalons, a l'hivern haurien estat genials" (i estem al juny) o "Caram, aquest vestidet, me l'hagués pogut posar per anar a la platja més d'un dia" (i trobar-lo a mitjans novembre).

Tant de bo s'acabin les obres aviat i pugui tenir les coses com i on toca! L'escriptori, la biblioteca, les sabates, la roba, els estris de bellesa, els documents personals... Ara per ara està tot amuntegat a una habitació, sense ordre ni sentit, esperant durant mesos (per no dir anys) la seva destinació definitiva. I el que costa de trobar on són les coses!

--

R.I.P

2010-05-12T14:53:00.000-07:00

Ja fa un any que ens vas abandonar, estimat, i encara continuo somiant amb tu.
T'estimo i t'estimaré sempre!

Paret estucada

2010-05-11T05:47:00.001-07:00

En aquest cas, estuc venecià, aquell que queda tan llis que dóna gust tocar la paret!

El gotelé

2010-05-10T12:03:00.003-07:00

Com que m'han demanat què és, vaig a posar alguna imatge que ho il·lustra (us he de dir que el meu és força més lleig encara...)

Per cert, m'he afegit a 4 o 5 grups a Facebook on hi ha gent com jo, que odia profundament el gotelé :P

...

El temut "Ja que hi som..."

2010-05-08T10:05:00.000-07:00

No sé si us heu trobat mai en la meva situació, però us l'exposo.

Resulta que et tires un munt de temps cercant una llar, i bé, per fi la trobes.

Resulta que quan per fi ja l'has pogut comprar, comença el ja que hi som. El ja que hi som és un fenomen altament conegut per tothom que s'ha comprat una casa i, a sobre, l'ha hagut de reformar o mig reformar.

El nostre pis té dos banys, però l'habitació ppal no en té un bany a dins, llavors vam decidir que abans d'anar-hi a viure, tiraríem un tros de paret i afegiríem el bany a l'habitació.

El nostre pis té gotelé a les parets. Vam decidir que el treuríem (encara no teníem massa clar com, però que anava fora això estava clar!).

El nostre pis té un sofà d'obra al saló, que fa desaprofitar tot l'espai. Vam decidir que l'havíem de treure.

I aquí comença el ja que hi som. "Home, en treure el sofà i la paret, es trencaran les rajoles del terra, i ja que hi som, podríem posar-hi parquet". "Home, en canviar la paret de lloc, queda una zona sense llum, i ja que hi som, podríem fer unes regates i posar un altre punt de llum". "Home, l'armari de l'habitació és molt petit, i ja que hi som, podríem tirar-lo avall i fer-ne un de nou, molt més gran".

Portem una setmana i ni tan sols s'ha acabat de fer l'habitació principal. Encara falta treure tot el gotelé i enlluir les parets, posar-hi portes correderes al bany i la cuina, cobrir de guix el sostre de pvc d'un balcó cobert, posar-hi el parquet, obrir una claraboia al sostre de l'escala, arreglar i pintar la terrassa, lacar totes les portes de blanc, pintar les parets, muntar els mobles, encarregar electrodomèstics... Per no parlar de tots els sacs d'enderrocs que tenim!

En fi, el ja que hi som, és mortal, perquè amb la tonteria estem esmerçant una barbaritat de temps i diners, ara, ja que hi som, espero que els resultats siguin MOOOOLT satisfactoris!

...

Per fi

2010-04-29T06:39:00.001-07:00

Després d'una setmana (gairebé) pujant-nos per les parets, ja està tot fet.
Ara, a preparar la nostra "casita" :D

Un post per l'Striper

2010-04-22T00:02:00.001-07:00

No sé si el coneixies, potser sí, però te'l dedico, he vist aquestes imatges i m'han fet pensar en tu inevitablement...

Són les imatges del temple Kajuharo, a l'Índia, molts potser volen fer-se d'aquesta religió (la jainista) que professa, entre altres coses, el aparigraha, és a dir, la desafecció d'allò material a través de l'autocontrol, la penintència, l'abstenció d'indulgència, la limitació voluntària de les necessitats i la disminució de l'agressivitat. En definitiva, fes l'amor i no la guerra, mai millor dit
:D

Vorejant les costes d'Ítaca

2010-04-19T04:26:00.000-07:00

Sí! :D

Divendres signem, oficialment divendres ja tenim casa :D

Ara falta el pitjor, posar-s'hi a fer totes les petites reformes, però amb molta il·lusió.
Per cert, avui ha arribat una comanda de gandules, cadires de forja i un para-sol per la terrassa, quin goig! Quan ho tinguem tot instal·lat us hi posaré una foto.

P.S. M'agrada pensar que el divendres, dia de Sant Jordi, dels enamorats, i altres sentits especials per a mi, per fi ho tindrem tot...

Per glamour, jo!

2010-04-12T15:21:00.000-07:00

I és que no totes podem dir que hem estat assegudes al costat del Mark Vanderloo durant més de 20 minuts a la nostra entitat bancària, i actuar com si fos qualsevol ciutadà normal i corrent ...

La Penèlope

2010-03-31T11:29:00.001-07:00

Hola blocaires!

Us presento la Penèlope, és amb nosaltres des del dilluns passat. Donat que no vaig poder fer el curset de tall i confecció, finalment m'hi he armat de valor i l'he comprat :)

I ja he començat a fer les primeres costures (una mica tortes, tot s'ha de dir :P). Espero millorar amb el pas del temps!

P.S. De seguida que tingui alguna feina que "valgui" la pena, us l'ensenyaré :)

T'enyoro, petit meu!

2010-03-17T03:41:00.000-07:00

No Me Crees

Efecto Mariposa

No sé pensar si no te veo,
no puedo oír si no es tu voz,
en mi soledad
yo te escribo y te entrego
en cada beso el corazón.
Ohh

Se apaga el sol en mi ventana
y hace tiempo que ya no sé de ti,
dime cómo te ha ido,
si también estás sola
y si piensas en mí,
sigo aquí.

En todas las palabras, mil caricias y miradas,
tú me dabas lo que nadie me dio en mi vida.

Tu recuerdo me consuela, me desvela ,
me envenena tanto cada día.
¿Qué harías si te pierde este pobre corazón?

Y no me crees cuando te digo que la distancia es el olvido,
no me crees cuando te digo que en el olvido estoy contigo aunque no estés,
y cada día, cada hora, cada instante pienso en ti y no lo ves,
no me crees.

No sé soñar si no es contigo,
yo sólo quiero volverte a ver
y decirte al oído todo lo que te he escrito en este papel,
entiéndeme.

En todas las palabras, mil caricias y miradas
tú me dabas lo que nadie me dio en mi vida.

Tu recuerdo me consuela, me desvela ,
me envenena tanto cada día.
¿Qué haría si te pierde este pobre corazón?

Y no me crees cuando te digo que la distancia es el olvido,
no me crees cuando te digo que en el olvido estoy contigo aunque no estés,
y cada día, cada hora, cada instante pienso en ti y no lo ves.

Y no me crees cuando te digo que no habrá nadie que te quiera como yo,
cuando te pido que en el olvido no me dejes sin razón,
entretenerme en el recuerdo es el remedio que me queda de tu amor.

Y si me entrego a ti sincero
y te hablo al corazón
espero que no me devuelvas un adiós.

Y no me crees cuando te digo que la distancia es el olvido,
no me crees cuando te digo que en el olvido estoy contigo aunque no estés,
y cada día, cada hora, cada instante pienso en ti y no lo ves.

Y no me crees cuando te digo que no habrá nadie que te quiera como yo,
cuando te pido que en el olvido no me dejes sin razón,
entretenerme en el recuerdo es el remedio que me queda de tu amor.
No me crees.

2010-03-15T15:32:00.001-07:00

Dolenta!
Mira que ets dolenta, dolenta... Aniràs a l'infern de dolenta que ets!

Estrés...

2010-03-11T16:12:00.000-08:00

No escric ni us visito perquè duc uns dies...
I no tot és dolent, eh? Al contrari, hi ha moltes coses bones, però no em pensava que comprar un pis dugués tantíssima feina. M'esgota físicament pensar-hi les coses, fer números i, a més de tot, anar a fer feina, preparar classes, solucionar problemes estúpids (sí, resulta que sóc l'única que sap imprimir pdf a l'escola, o l'única que sap fotocopiar a dues cares, i cada dia hi ha algú que et demana ajuda per alguna nimiesa semblant...). En fi, no és que em sàpigui greu ajudar la gent, no m'entengueu malament, però quan vas de cul, i la gent no només no t'ajuda sinó que vol que l'ajudis, doncs empipa una miqueta.

Però bé, que en termes generals, estic bé, i estic contenta, només una miqueta estressada :D

Ja us aniré informant!

In the loop

2010-03-05T02:47:00.000-08:00

Ahir vaig anar al cicle de cinema V.O.S que fan dos cops per setmana a Eivissa (no tenim moltes opcions, és cert) i vaig veure In the loop. Havia llegit que era una comèdia política de l'estil Teléfono rojo, volamos hacia Moscú (de Stanley Kubrick).

Quin tip de riure, és absurda fins a les celles, estones de fer mal la panxa i tot de tant de riure.

Molt recomanable per passar una bona estona al cinema...

Mon petit

2010-02-22T12:58:00.001-08:00

Em fa molta llàstima el que t'estan fent, com es poden arribar a manipular les coses i fins i tot "transformar-te" en qui no ets. Voldria que les coses fossin diferents, voldria tenir-te més a prop i voldria que les coses fossin més fàcils. Mentrestant, només em resta esperar. Jo sé que un dia veuràs la realitat i te n'adonaràs de tot el verí que t'han fet empassar.

I el temps posarà a cadascú al seu lloc...

No vinc a classe els divendres, perquè la meva religió no m'ho permet...

2010-02-19T03:48:00.000-08:00

Us semblarà una espècie de broma, però us asseguro que ahir va venir un alumne a dir-me això...

Em va explicar que "nosaltres creiem en Déu i en Jesucrist, i el dissabte, no ho dic jo, ho diu la Bíblia, és el setè dia, i per això, és el dia sagrat, en què nosaltres no treballem ni tampoc fem treballar a ningú...".

Aleshores, em quedo amb cara de pàmfila i li demano: "I quin problema tens en venir els divendres? Els divendres no són els dissabtes..."

A la qual cosa em respon, que "nosaltres creiem que des del moment que es tanca el dia el divendres, és a dir, quan es fa de nit, ja comença a ser dissabte, i per això no puc venir a classe"
(les classes comencen a les 18h).

O sigui, que per culpa de (o gràcies a???) la religió, me l'han ficat doblegada, i resulta que tinc un alumne que es passa a la torera venir els divendres tarda a classe, olé!

Què us sembla? M'hauria de fer d'aquesta religió jo també?

Círculo de lectores Vs Cercle de lectors

2010-02-14T15:12:00.000-08:00

Mai m'hi havia volgut subscriure perquè sí, d'acord, quan et feies soci, et "regalaven" tres llibres al preu d'un euro cadascú, però després t'havies de comprometre a comprar llibres de cada catàleg, en fi, sempre he trobat una sèrie de lligams (i altres motius) que m'han fet fugir del Círculo de lectores. Un dels altres motius era que els llibres eren tots en castellà, fins que un dia, em va perseguir un comercial al metro (quan vivia a Barcelona) i em va explicar que també en tenien en català... Aquella vegada vaig fugir com vaig poder, i així va anar passant el temps.

Fins l'altre dia.

Toquen al timbre de casa, resulta que és un comercial. No sé perquè li vaig obrir, de seguida que em diu d'on sortia, li dic que no m'interessa. No em deixa tancar la porta, m'insisteix que té unes condicions interessantíssimes, que em deixa un catàleg sense cap compromís (fins i tot el catàleg de llibres en català!). Li dic que tinc pressa, em diu que seran dos minuts. Comença a omplir una fitxa demanant-me dades personals: nom, cognoms, dni, adreça, mòbil... Fins que arriba el moment crític: un altre telèfon de contacte. "No en tinc" li responc. "Dóna igual, qualsevol altre telèfon, d'un amic, un conegut... No és per molestar, és per oferir-li un millor servei". "No en tinc" li torno a dir, ja molesta per la insistència. No en tenen prou amb un? Per a què necessiten un altre?

"Si no em dóna un altre telèfon de contacte, no podré deixar-li els catàlegs de mostra". I me'ls treu de les mans. Jo estava al·lucinant. Aleshores li dic: "Molt bé, doncs dona'm el formulari que estaves omplint amb les meves dades". I agafa, i el trenca en trossets (advertint-me primer, és clar, que és per seguretat perquè també hi ha dades "confidencials" del Círculo de lectores) i me'ls passa.

Crec que amb això ja queda més que justificada la meva aversió cap al Círculo...

Més a prop d'Ítaca!

2010-02-09T14:00:00.000-08:00

Aquest cap de setmana hem signat el contracte per la nostra futura llar.

Estem molt feliços!!

Ara toca pensar en pots de pintura, en paper pintat, en treure gotelés, en cercar mobles, en muntar-los... Aixxx, tantes coses!

Quina il·lusió!!

P.S. S'ha ajuntat amb una altra celebració, ahir vaig fer 27, ha estat un regal esplèndid :D

Invictus

2010-01-29T23:12:00.000-08:00

"¿Cómo puede un hombre estar 30 años en la cárcel y salir y perdonar a los que lo encarcelaron?"

Senzillament, m'ha semblat impressionant, no coneixia gaire sobre la figura d'en Mandela, un molt bon estratega humà, ell parla d'estratègies humanes, no polítiques.
Per als que no ho sapigueu, el film relata els darrers dies de l'apartheid a Sudàfrica, amb la incorporació de Nelson Mandela com a president i la seva política d'integració i cohesió social. Ho penso, i em sembla impossible que l'apartheid hagi durat fins gairebé mitjans anys 90, em resulta totalment increïble.

Em quedo dos frases que m'han semblat colpidores, la que ja us he citat, i aquesta:

"I am the master of my fate, I am the capitain of my soul"
(Sóc el cap del meu destí, sóc el capità de la meva ànima)

Trailer

70 sales tancaran l'1 de febrer contra el cinema en català

2010-01-28T01:53:00.000-08:00

Increïble, em sembla increïble... Els cinemes volen fer vaga el dia 1 de febrer en contra de la proposta de Generalitat d'igualar la quota de projeccions de films en català al 50% respecte els films projectats en castellà. És a dir, la igualtat que tothom diu que ja existeix, simplement posar-la en pràctica. I el sector empresarial dels cinemes diu estar-hi radicalment en contra. Realment, no em puc creure que aquestes coses encara continuïn passant!

Podeu ampliar informació aquí:

http://www.racocatala.cat/noticia/21754/70-sales-tancaran-l1-febrer-contra-cinema-en-catala

Per a tots aquells qui estigueu en contra, podeu unir-vos a la plataforma de Facebook:

Si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga de cinemes

(La xifra de seguidors ja gairebé arriba als 9000 en poc menys de 2 dies)

Uniu-vos si trobeu que la causa s'ho mereix!

L'aigua clara a Berlín!

2010-01-24T15:25:00.000-08:00

Hola blocaires!

Volia dir-vos que aviat aniré a Berlín a passar-hi uns dies, m'agradaria rebre els vostres consells sobre on anar i què veure que sigui interessant. Més enllà dels llocs típics, que ja els tinc apuntats, llocs que siguin especials i que normalment no es trobin a les guies de viatge.

Moltes gràcies a tots pels vostres consells!

Muaaaaaks :)

Vent

2010-01-14T14:49:00.000-08:00

El vent és un rotllo... No m'agrada!!!

Isobares, separeu-vos una miqueta i no feu tant la punyeta!

Una llista de bons propòsits

2010-01-10T06:54:00.000-08:00

L'any 2009 ha estat per a mi un any molt complicat i molt dur a nivell personal. De fet, ja desitjava que se n'anés, la veritat. El cert és que el 2010 no ha començat amb gaires bones perspectives, però com diuen que gairebé el 100% de les coses que ens passen, siguin positives o no, són fruit de nosaltres mateixos, vull fer-me una llista de propòsits per aquest nou any que espero, d'una vegada a la meva vida complir:

- Vull sentir-me bé amb mi mateixa, independentment del que diguin o pensin de mi persones que no m'haurien d'importar però que, desgraciadament, m'importen.

- Vull que em deixin d'importar persones que no s'ho mereixen. Ser capaç de ficar-les dins d'una bombolla, bufar ben fort, que s'allunyin i poder així oblidar-me d'elles.

- Vull fer esport més sovint.

- Vull deixar de menjar tantes porqueries, i menjar més sa (més fruita, més verdures i menys carn).

- Vull tenir més constància en les coses que m'agraden i que desitjo fer: escriure en el blog i en els meus quaderns de paper, avançar en les manualitats que he començat a fer, desitjar viatjar i poder dur-ho a la realitat...

- (Aquesta no depèn exclusivament de mi, però allà va...): Vull trobar la casa on anar a viure d'una manera definitiva, o al menys que em doni aquesta tranquil·litat i il·lusió. Decorar-la, fer-la al meu gust (i al del meu rei, és clar), poder convidar amics a sopar, a passar estones junts.

- I sobretot, vull estimar i sentir-me estimada, per aquells que ja conec i estimo però també per aquelles persones que encara he de conèixer i segur que valen molt la pena.

I vosaltres, ja heu fet mentalment la vostra llista de propòsits o ja no creieu en aquestes coses?

Una abraçada!

Bon 2010 a tots!

2009-12-31T09:43:00.000-08:00

No volia acabar l'any sense haver-me acomiadat de vosaltres i desitjar-vos tot el millor ara que comença el 2010...

Estaré uns dies absent a causa d'uns assumptes familiars, gaudiu i passeu una nit genial en companyia de la gent que estimeu.

I si us dóna per beure més del compte, no passa res per quedar-se a dormir a casa d'un familiar o amic, l'endemà, amb més claretat, ja es pot agafar el cotxe ;)

Una promesa és deute

2009-12-30T04:14:00.000-08:00

Us vaig prometre que us penjaria fotos de la meva visita a la nova perruqueria si l'experiència resultava bona, i com així ha estat (no només m'ho ha fet gairebé perfecte sinó que a més em va cobrar un preu molt raonable), heus ací:

(me la vaig fer anit amb la càmera del mòbil, la qualitat no és gaire bona, però s'hi poden observar els blens molt ben definits i gens taronges :P)

Els canelons de Sant Esteve

2009-12-30T03:59:00.000-08:00

Amb una mica de retard, us deixo una imatge dels canelons... Estaven boníssims però no en vaig poder menjar més que aquest plat, ja n'havíem menjat tant el dia anterior!

De postres vaig preparar un pastís de xocolata, mireu quina pinta tenia:

Sopa de galets i escudella: boníssima!

2009-12-25T08:54:00.000-08:00

Volia desitjar-vos...

2009-12-24T10:43:00.000-08:00

Perruqueries

2009-12-23T04:42:00.001-08:00

Ja us havia comentat alguna vegada la fòbia que tinc a anar a la perruqueria. El problema que tinc és que és un fet inel·lidible, donat que l'únic que em senta veritablement bé com a color de cabells són els blens (mechas, en castellà). I això és prou complicat de fer tota sola a casa!
Aleshores sempre em trobo amb el mateix dilema. Fa un temps, gràcies a la recomanació d'una amiga, vaig trobar una perruqueria que em va agafar el "toc" de color que m'agrada. El cas és que jo tinc els cabells molt especials i sino es va amb compte, em queden de color ataronjat (que odio especialment!!). Aleshores, em vaig posar contenta de tenir ja un lloc establert, saber que sempre podia anar a aquella perruqueria em tranquil·litzava, perquè ja sabia que m'ho farien bé.

Ara vé el problema afegit. Les darreres vegades que he necessitat anar-hi, he trucat, i no sé perquè però mai m'han agafat el telèfon. No sé si és que ha concidit que estaven de vacances o què (és cert que són un poc gandules, les perruqueres aquestes, i no s'agafan ponts, sinó aqüeductes!) però el cas és que mai les trobo. Així que he hagut de fiar-me pels meus instints, o per les recomanacions d'algú altre, i anar provant de perruqueria en perruqueria. En fi, que ja he provat 3 perruqueries diferents i a cadascuna més desastre que l'anterior. La darrera, amb diferència, em va cabrejar especialment, perquè a banda de no fer-me el que havia demanat, em va clavar una pasta!

En fi, que l'altre dia vaig anar al poble del costat, per una altra qüestió i com no trobava les senyes del lloc on havia d'anar vaig entrar a una perruqueria a demanar informació. I .... oh! vaig enxampar la perruqueria acabant de petinar una senyora. Duia uns blens perfectes, com sempre els he volgut tenir jo! I em va quedar voltant la idea de viatjar al poble aquell per deixar-me a les mans d'aquesta artista dels decolorants...

Avui no he pogut resistir-me més, i després d'haver aconseguit el telèfon a les pàgines grogues, m'hi he carregat de valor i he trucat per demanar cita. La tinc per dimarts que ve, així que si tot va bé (i sóc capaç d'anar-hi i aguantar-hi la pressió) dimarts mateix us penjaré una foto dels resultats :D

La Grossa de Nadal!

2009-12-21T23:54:00.000-08:00

Molta sort a tots!!!

El que fa l'insomni...

2009-12-16T02:11:00.001-08:00

Sense paraules!

2009-12-15T15:24:00.000-08:00

I per acabar-ho de rematar, un tema paradoxalment diferent, però que em preocupa:

http://www.youtube.com/watch?v=EXqe_m1nJcs

Em cansa...

2009-12-08T13:17:00.000-08:00

Esforçar-me per moltes coses que després no treuen bon resultat.

Dedicar-hi temps i dedicació a un assumpte i que a la més mínima, tot se'n vagi a fer punyetes.

Que tothom faci el que li dóna la gana, sense tenir en compte a la resta, i que jo no tingui "dret" a fer el mateix.

Hi ha alguna cosa que faig malament, segur.

Celda 211

2009-12-06T10:15:00.000-08:00

Ahir la vam anar a veure i uf... Reconec que no m'esperava veure el que vaig veure!

Es tracta d'un relat d'un cas hipotètic però impregnat de trets realistes, potser un xic exagerats. Vaig percebre un to de denúncia, cap a les dolentes condicions en què han de viure els presos, però d'altra banda, em va semblar que l'argument era un poc "idíl·lic". Si no heu vist el film, deixeu de llegir ara mateix...

Em va semblar que el protagonista (Juan) es fa amic massa ràpid de Malamadre, de seguida es fa líder, i sense haver trepitjat mai una presó, coneix tots els ets i uts que s'hi couen. Després, trobo que hi ha un punt d'inflexió ben evident, quan el Juan és informat davant de tots "del fet", jo pensava que era una estratègia perquè pogués sortir, va acabar la pel·lícula i esperava trobar-me l'Helena amb el nen, però no...

Algú de vosaltres l'ha vist? Us ha agradat?

22 dies...

2009-12-03T15:04:00.000-08:00

Doncs això, que falta poquíssim perquè arribi el Nadal i no sé perquè però sempre acabo envoltada de gent que no li agrada gens.

Que si és molt comercial, que si no té cap sentit avui en dia...

A mi m'agrada perquè és un temps per estar a casa, en família i amb amics, compartint moments junts, ben recollits, perquè fa fred. Però també m'agrada perquè tota la ciutat està il·luminada, els nens estan contents, i tot plegat, la màgia acaba encomanant-se.

Aquests dies, els aprofito molt sovint per cuinar noves receptes (m'encanta provar coses noves!), i sobretot, m'encanta tenir temps per descansar, llegir, veure pel·lícules, en fi, fer totes les coses que m'agrada fer.

I vosaltres, què hi teniu a dir del Nadal?

Gràcies

2009-11-27T02:31:00.000-08:00

Tot ha anat bé.

Només arribar-hi ahir el jutge va decidir que allò que jo demanava era just. I que havíem d'arribar a un acord, sinó, se'm donaria tot allò que jo demanava. L'altra part es va sentir acorralada, així que no va tenir més remei que cedir...

Petit meu, ens tornarem a veure d'aquí molt poc i podré dur-te al futbol o a on tu vulguis!

Sóc tan feliç :)

Avoir une crise de nerfs

2009-11-24T04:32:00.001-08:00

Doncs això... que falta molt poc temps, el marcador ja fa el compte enrere, i d'aquí dos dies ja haurà passat tot.

Voldria que no hagués hagut de passar, voldria que les coses fossin més fàcils, però la vida no ho és de fàcil, i molt menys ho som les persones.

Petit meu, tot anirà bé i aviat ens tornarem a veure. T'estimo!

Hostatge gratuït a Internet

2009-11-21T14:50:00.000-08:00

Hola!!
Estic fent un curs de pàgines web i ara m'agradaria penjar els meus petits treballs a algun servidor, el que passa és que no en conec cap que sigui gratuït i que em doni garanties que funcionarà bé...

Algú em pot donar algun consell?

Moltes gràcies!

P.S. Per cert, demà anem a la recerca de pebrassos :D

Com combatre l'insomni

2009-11-12T01:38:00.001-08:00

I no només això, sinó també que les hores que dorms siguin de bona qualitat, és a dir, que puguis descansar.
Darrerament, no em dormo fins les 2 am cada dia, malgrat estar cansada i tenir mal de cap, i és clar, això em provoca que a les 17h quan he d'anar a treballar estigui feta pols.

Prenc per poder dormir bé unes pastilles de l'herbolari, d'aquestes fetes de valeriana, melissa i avena (i que al principi m'anaven la mar de bé). Aquestes pastilles no és que et donin son, sinó que serveixen per tenir un millor descans una vegada t'has dormit i no tenir així malsons.
Però és que darrerament ni prenent-les!

He visitat una pàgina d'una psicòloga que recomana tot això:

1) FER DE L’HABITACIÓ UN LLOC PER AL DESCANS - l'any passat ja en parlava de la importància de trobar Feng-shui, però en la meva situació és complicat... Aviam quan tingui casa pròpia si és més fàcil!.

2) PREPARAR-SE ÀPATS LLEUGERS I EQUILIBRATS - No es pot menjar carn ni peix ni proteïnes en general perquè fan les digestions més pesades.

3) SEGUIR UNA RUTINA FIXA ABANS D’ANAR A DORMIR - La faig i tampoc hi ha manera.

4) EVITAR EL CAFÈ, EL TABAC I L’ALCOHOL - Ni fumo, ni prenc cafè, i alcohol moooolt de tant en tant.

5) PRACTICAR RELAXACIÓ ABANS D’ANAR A DORMIR - No sóc capaç, em posa nerviosa!

6)ANAR A DORMIR NOMÉS QUAN ES TINGUI SON - Complicat...

7) VIGILAR DE NO ADORMIR-SE AL SOFÀ - Això no em passa mai.

8) EVITAR MIRAR LA TELEVISIÓ I ESCOLTAR LA RÀDIO AL LLIT - Aquest és un mal hàbit que tinc, em poso a mirar TV i estic cansadíssima però si l'apago tampoc m'adormo i començo a pensar i encara és pitjor...

9) SI NO ES POT DORMIR NO S’HA DE MIRAR EL RELLOTGE - Una altra cosa que faig malament, com que no puc dormir, miro el rellotge i penso "és tardíssim" i encara em ratllo més :(

10) SI NO S’AGAFA EL SON CAL AIXECAR-SE I FER ALGUNA ACTIVITAT
RELAXANT FORA DEL DORMITORI - Doncs ara mateix no se m'acut cap, quina podria ser una activitat relaxant fora del dormitori?

11) LIMITAR LES HORES QUE ES PASSEN AL LLIT A LES HORES DE SON - Una altra cosa que faig malament, em puc tirar moltes hores, però dormint ben poques :(

12) AIXECAR-SE A LA MATEIXA HORA CADA DIA - Si me'n vaig a dormir tard, després costa matinar, eh? Però ho acabo fent (a mitges) perquè sinó perd tot el dia!

13) NO CAL FER MIGDIADES PER COMPENSAR LA MANCA DE SON - Darrerament ni migdiades faig, jo que era abonada a elles!

14) PRACTICAR EXERCICI FÍSIC MODERAT I CONTINUAT - Com a mínim faig esport 3 voltes per setmana, tampoc exagerat, però en faig!

15) TREBALLAR LES PREOCUPACIONS DIÀRIES - És veritat, si en tens moltes preocupacions costa "desconnectar" i poder dormir i relaxar-se... Com es poden treballar aquestes preocupacions per poder dormir?

16) SI ES PRÈN MEDICACIÓ PER DORMIR QUE SIGUI SOTA PRESCRIPCIÓ MÈDICA - Ja ho respecto això, no prenc res perquè encara no he anat al metge, només prenc les pastilles d'herbolari però no em fan gaire efecte darrerament.

Intentaré seguir alguns d'aquests consells que encara no he practicat, però si teniu algun consell, serà ben rebut!!

Moltes gràcies!

Mon petit...

2009-11-07T10:17:00.000-08:00

Ja es veu l'esperança al final de camí, sembla que molt aviat tornaré a veure't :)

M'ha fet molt de mal tot aquest temps sense tu, però sé que això no podia durar eternament i que al final, les coses tornen al lloc on han de ser.

T'enyoro!

Això és més que res!

2009-10-31T11:42:00.001-07:00

D'acoooord, no és igual que la cistella de l'altre post, però coi! quina alegria, tants bolets en un matí!! :D

I he de confessar que jo només n'he trobat dos, però que en total n'hi havia 15 :P

Mmmmmmmmmm, ara a gaudir-los !!

No és just!!!

2009-10-26T04:10:00.000-07:00

Vull una cistella com aquesta!!!!!

http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2009/10/26/primeras-setas-temporada/368588.html

Flashforward (o una continuació de "Perdidos")

2009-10-21T15:03:00.000-07:00

Bé, sí, ho reconec, mai he vist un capítol de "Perdidos", mai m'ha cridat veritablement l'atenció. Aquesta sèrie (Flashforward) per a mi va ser diferent, perquè la vaig enganxar des del primer episodi i és veritablement inquietant.

Per als qui no l'heu vista mai (o ni tan sols n'heu sentit a parlar) us diré que al primer capítol de la sèrie, tots els habitants de la Terra cauen inconscients durant 1 minut i 37 segons. Durant aquest temps, totes les persones han vist com serà el seu futur en 6 mesos, i és clar, esclata una mena d'histèria col·lectiva perquè hi ha visions agradables però n'hi ha d'altres que no ho són tant. No us he de dir més, la trama argumental de la sèrie és esbrinar què ha ocasionat això i, sobretot, perquè!

Ja he vist el tercer capítol i us asseguro que és com una "droga", estàs esperant a que facin el següent capítol per veure què passa...

Algú més segueix aquesta sèrie? Què en penseu d'ella?

Un grapadet de bolets...

2009-10-17T09:07:00.000-07:00

La cistella de bolets

2009-10-11T04:03:00.000-07:00

Hi havia una vegada una noia a qui encantaven els bolets.

Un dia, aquesta noia, es va comprar una cistella per anar a caçar bolets. Aleshores, després de setmanes imparables de pluja, i d'alguns dies de sol, la noia va sortir a caçar bolets. Però no en va trobar cap. "No passa res", va pensar, "encara falten uns dies". I la noia va deixar passar els dies...

Una setmana després, la noia va sentir al telenotícies que els bolets ja eren a punt, de fet, en van sortir imatges de cistells plens de bolets, plens a vessar.

"Ja ha arribat el moment", va pensar, "demà aniré pel matí al camp a cercar bolets". I la noia va sortir l'endemà, amb la seva cistella, tota cofoia, a cercar-ne.

Sabeu quants en va trobar? 5 o 6, en va trobar, però cap d'ells era bo...

Així va tornar, la noia, amb la cistella a casa:

Un poc molesta...

2009-10-08T23:37:00.000-07:00

Ahir vaig patir un contratemps a la feina.
Estic donant classe a "adults" (i ho poso entre cometes, perquè se suposa que han madurat i blablabla) però mentre jo explico determinats conceptes que reconec són un poc difícils i cal parar molta atenció, ells estan xerrant o mirant les musaranyes. Després, un d'ells protesta queixant-se que "no s'entera de res". I tot protestes: que si hauria de fer-ho més gràfic (em resulta un poc difícil explicar conceptes com la divisió de poders o la sobirania nacional amb dibuixos, però bé), que si l'any passat no s'havia d'estudiar això (és cert, l'any anterior s'estudiaven altres coses, ha canviat la llei, però no els entra en el cap).

I sí, em fa ràbia estar en un centre tercermundista, sense projector, ni pantalla, ni TV ni res de res per poder fer servir altres mitjans. Amb unes finestres que donen al carrer (planta baixa) i sents tots els cotxes, motos i gent que passa abans que als propis alumnes o a tu mateixa mentre expliques. I a sobre, ells xerrant. M'exaspera, no em motiva gens anar a una classe així, ja vaig sense ganes.

En canvi amb altres classes això no em passa, al contrari, els alumnes estan encantats i jo amb ells, i la dinàmica de la classe és la mateixa!

Inici de curs

2009-10-01T14:53:00.000-07:00

Doncs això, que avui hem fet la presentació i demà ja toca donar classes una altra volta... Avui ha estat un gran dia, he acabat tots els dossiers, i els alumnes que han vingut, super agradables :D

Genial!

M'he proposat que a partir d'ara miraré de fer més exercici, i una mica de dieta. Aviam si recuperem la línia!

Ah! I m'he apuntat a Tall i Confecció, ja us explicaré quins nyaps faig al principi! xDD

Mon petit

2009-09-27T12:54:00.000-07:00

Continuo pensant en tu, no passa un dia sense que et tingui a la meva ment.

T'enyoro i tinc ganes de tenir-te a prop, de jugar amb tu, de que m'ensenyis com de bé jugues a futbol i m'expliques les coses noves que t'agraden i que jo, per desgràcia, desconec.

Aviat rutllaran les coses, aviat ens tornarem a veure, i podré abraçar-te ben fort i dir-te tot el que t'estimo.

Inglourious Basterds

2009-09-20T11:30:00.000-07:00

Com potser us podríeu imaginar d'alguns comentaris anteriors meus, no sóc gaire amant dels films que tracten la violència, per no dir que no m'agraden gens. De fet, és la primera pel·lícula del Tarantino que he vist. Però precisament per això, com que no tenia gaires expectatives posades, no m'ha decebut. En realitat, té una sèrie de components que m'han agradat, fins i tot.

El final? D'aquells que canvien, realment, la història...

Ja direu què en penseu!!

An English week

2009-09-15T23:11:00.000-07:00

No he tingut el plaer de viure massa temps a Anglaterra, per això no me'n puc fer una idea de com són els anglesos.
Si he posat aquest títol és pel temps atmosfèric...

Ja fa uns dies, la qual cosa és estrany aquí a Eivissa, que no para de ploure, d'haver-hi nuvolots negres i un vent un tant gèlid. De fet, l'altra nit, de matinada, van caure unes pedres d'uns 3 o 4 cm de diàmetre. Feien tant de soroll que no es podia dormir!

Avui sembla que ha escampat, però no sé si refiar-m'hi! Perquè pots sortir de casa amb tota la vestimenta antipluja i resultar que fa un dia de sol i de calor digne del mes d'agost com tot el contrari!

La veritat és que aquestes estacions "intermèdies" són un autèntic rotllo, mai sé quina mena de roba dur posada, per si fa fred o per si després fa calor, per si plou o no...

Oblidar...

2009-09-13T11:27:00.000-07:00

Com es fa per intentar no veure allò que no t'agrada?

O per esborrar dels records allò que et fa mal?

Fa uns anys vaig veure una pel·lícula, l'única del Jim Carrey que m'ha agradat, titulada: Eternal sunshine of the spotless mind , en castellà "Olvídate de mí". De vegades m'agradaria poder tenir aquesta màquina per poder esborrar de la meva vida allò que no m'agrada, incloses persones que m'han fet mal o records que ara em punxen i em fan sagnar el cor.

Com es fa per oblidar?

¡¡¡¡¡BRRR#XXGGHH#!!!!!!

2009-09-08T05:09:00.000-07:00

A la feina:

- No suporto treballar amb gent que té, suposadament, més experiència i, en principi, més coneixements que tu (i que està allà per ajudar-te, això ho recalco) i que després, quan vas a fer-li una consulta, en primer lloc, et mira amb menyspreu com si l'estiguessis molestant i, en segon lloc, no té ni idea del que li estàs demanant i no t'ajuda en absolut.

- Tampoc m'agrada que es donin coses per descomptat, que determinades persones hagin de tenir tal càrrec o tal altre, sense haver-ho discutit prèviament. I tot això tenint en compte que tenim la mateixa categoria laboral, estant en igualtat de condicions...

- Em toca els nassos soberanament que jo sigui l'única que li toca acabar a les 22h quatre dels cinc dies que donem classe. I que a sobre hagi de sentir la gent que es queixa perquè el dimarts no pot acabar a les 20h per anar a classe de dansa del vientre. Cerca que tothom li faci un canvi per a fer-se el seu horari mega-xupi-guai, observa el teu i, és clar, diu que no et pensa canviar cap hora perquè "no l'interessa acabar tan tard més dies". I tu t'has de fotre.

Això ha estat avui, no vull ni pensar el que em trobaré demà. Què més dolent pot passar-me al respecte?

Proud of you

2009-09-02T10:22:00.000-07:00

Proud of you
I don't have a reason to be proud of you.
You sold me a coffer with sin.
I don't have a reason to stay right here, again.
A year ago, a year ago,
you left me on the floor.
A year ago, you let it go.

Tonight (save me), tonight (save me)

if I need to breathe,
give me another reason
to be here tonight, tonight.
It will be the same.
Give me another reason
To believe, to resist
Tonight (tonight), tonight (tonight)

I don't have a reason to be proud of you
How many faces do you have?
I don't have permission to destroy my life, again.
A year ago, a year ago,
I bet for you and lost.
A year ago, somebody thought.

Tonight (touch me), tonight (touch me)

If I need to breathe,
Give me another reason
to be here tonight, tonight.
It will be the same,
Give me another reason
to believe, to resist
Tonight (tonight), tonight (tonight)

if I need to breathe,
Give me another reason
to be here tonight, tonight.
It will be the same.
Give me another reason
to believe, to resist
tonight (tonight), tonight (tonight)

La veritable història de la caixa d'eines i l'armari del passadís

2009-08-28T06:12:00.000-07:00

Resulta que l'altre dia va ser l'aniversari de ma mare.
I entre tots li van comprar de regal una caixa d'eines perquè bona falta li feia (la seva ja estava molt malament...).
La qüestió és que m'hi vaig posar a treure totes les eines per ficar-les a la nova caixa, tot classificant-les i això. Quan vam anar a colocar-la a l'armari, ens adonem que no hi cap. Que les mides de la nova caixa no entraven a l'espai destinat a tal efecte.

Així que, ens hi vam posar... A buidar tot l'armari, a remenar tot el que hi havia. Quins records! Revistes de ma mare dels anys 80, agendes amb les cobertes d'imitació de cuir ja desfet, curtines i tapets dels anys 70-80... En fi, algunes coses feien veritable por, i d'altres fins i tot gràcia.

Una pila de coses es va començar a acumular al passadís, i bé, vam plenar unes quantes bosses de restes arqueològiques que ja no serveixen per res.

A primera hora de la tarda teníem l'armari organitzat i la caixa ben col·locada al seu lloc. Però la suada que vam passar no ens la treu ningú!

Per a que veieu la que pot muntar-se si mai regaleu una (¿simple?) caixa d'eines ;)

Tortitas!

2009-08-24T12:34:00.001-07:00

Dissabte de matí em van venir ganes de fer tortitas per esmorzar, així que m'hi vaig posar a fer-les. De fet, ens van agradar tant que diumenge en vam repetir!

Aquí us deixo unes imatges i la recepta per si algun dia us atreviu!

Que vagi de gust ;)

Ingredients:
1 ou
1 got de farina
1/2 got de llet
1 sobre de llevat Royal
4 cullerades de sucre
1 mica d'oli de girasol

Elaboració:

Es posen en un bol tots els ingredients i es barregen bé...

Es fica una mica d'oli a la paella, i quan estigui calent, s'afegeix una mica de la massa. Quan estigui daurada per una banda, se li dóna la volta perquè es faci l'altra banda.

Una vegada cuita, es fica en un plat o safata, i a fer-ne una altra! Així de fàcil :)

Es poden menjar així o se li pot afegir cacau, mel, melmelada... Qüestió de gustos ;)

Cap a Ítaca, again!

2009-08-22T01:10:00.000-07:00

Sí, i és que aquests dies estan sent molt feliços. Hem sortit amb els amics, hem tingut vetllades molt maques, compartides.

Hem practicat esport, hem nedat a la piscina, hem pres mesures d'un possible habitatge que qui sap si podrà ser nostre (creuo els dits, m'encantaria que ho fos!), hem ballat tango vestits amb la indumentària pertinent i davant d'alguns familiars i amics (i això és també tot un miracle ;D), potser farem un curt...

En fi, que malgrat ser-hi a les acaballes de l'estiu, el seu regust final està sent molt i molt dolç.

Us desitjo a tots tota aquesta felicitat també!! Tal fas, tal trobaràs :)

Llei antitabac

2009-08-18T14:20:00.000-07:00

Serà de debò que faran aquesta llei com toca?

Podrem sortir, anar de pubs, discoteques, i no sortir atufats amb la pudor del tabac?

I el que és millor... Ara sí que podrem dur tranquil·lament els nostres nens a la cafeteria (o altres llocs adequats a la seva edat però on, malauradament, encara s'hi pot fumar) i protegir-nos tots millor d'ésser fumadors passius.

Trini, ja sé que ets del PSOE, però confio en tu!!

Impressionant

2009-08-11T14:39:00.000-07:00

Des de fa una temporada llarga, m'hi he aficionat a "Sé lo que hicistéis". La veritat és que m'agrada el to en què s'expliquen les tonteries del cor. Sobretot, m'agrada la secció de l'Ángel Martín. La setmana passada, ell s'hi va apostar un "tartazo" amb la Pilar Rubio que l'ex del Cristiano Ronaldo anava abans de 15 dies a DEC a explicar la seva història amb el polèmic jugador.

La qüestió és que l'aposta la va guanyar, de carrer, l'Àngel i a la Pilar Rubio li tocava, doncs, rebre tarta. Però em pensava que això no arribaria a passar! Quins moments! No m'ho podia creure!! Aquí teniu la prova de que realment va passar!

Nueve reinas

2009-08-09T15:47:00.001-07:00

Avui he tornat a veure aquesta gran obra mestra del cinema argentí.

Us la recomano a tots aquells que no l'hagueu vist!

Somnis

2009-08-05T09:40:00.001-07:00

Arriba un moment que tinc tants i tants somnis (cada nit en tinc un munt!) i aquests somnis barregen coses reals amb irreals - com la majoria de somnis, m'imagino!- que ja no sé quines coses m'han passat de debò i quines no!

Aquesta nit, per exemple, jo estava segura que avui a les 5am sentia com uns obrers estaven treballant al jardí del baix de l'edifici. I jo, farta de sentir-los i que no em deixessin dormir, he tret el cap per la finestra (amb tota la maranya de cabells despentinats que duia al cap) i els he dit que callessin, que no eren hores de fer feina (les 5 de la matinada) per molt de dia que fos i que a més, avui era festiu, que se n'anessin a casa i deixessin de donar la tabarra.

La qüestió és que jo em quedava igual, perquè els treballadors no em feien cas, i jo tornava a dormir (com podia).

Aquest matí quan m'he aixecat he descobert que tot ho havia somiat. Però si no m'ho arriben a corroborar, jo seguríssima que això era així! :S

Torna la il·lusió pel ball

2009-08-02T04:01:00.000-07:00

Sí, ahir, després d'una sessió esgotadora (que va fer que després m'entrés son a mitja tarda xD), vam reprendre les lliçons de tango.

Tornen les ganes de continuar aprenent i millorant en l'art d'aquesta dansa argentina :)

M'allunyo d'Ítaca,

2009-07-31T02:05:00.001-07:00

Mentre d'altres s'hi acosten.

No sé què vaig fer malament, o potser era la meva condició de novell i no hi havia res a fer, però resulta que a gent que no li havien donat la comissió de serveis en la resolució definitiva, ara resulta que publiquen la llista per confirmar els llocs on van de comissió de servei els que sí els hi havien acceptat i va i resulta que hi ha gent inclosa en aquest grup a qui l'hi havien denegat prèviament aquesta comissió.

Perquè m'entengau, gent que no havia obtingut la comissió, ara surt en la llista de destinacions per als que SÍ els han donat comissió.

I em fa molta ràbia perquè jo volia continuar al centre en què estava, i no me l'han donat :(

My fair lady

2009-07-30T12:29:00.000-07:00

Fa uns dies vaig veure aquesta pel·lícula.
La veritat és que l'Audrey Hepburn era una dona espectacularment elegant i això la feia maquíssima. I això que aquest film tracta de mostrar tot el contrari!

És un poc llarga, però si no l'heu vist, us la recomano.

I per als que l'heu vist... Què us va semblar?

A la recerca d'una llar

2009-07-28T05:32:00.000-07:00

Doncs això, que aquest estiu m'estic prenent seriosament això de "buscar" una casa per viure. I déu n'hi do si n'hi ha, però els preus no acaben de baixar prou.

M'estic recorrent totes les immobiliàries de la meva ciutat, a veure què en trobo!

Us aniré informant :)

Cala Xuclà

2009-07-25T01:17:00.001-07:00

Ahir a la tarda hi vam anar. L'aigua, malgrat trobar-nos al nord de l'illa, estava boníssima. Feia moltíssima calor i el bany s'agraïa. Aquesta instantània la vaig prendre moments abans de marxar, cap a finals de la tarda.

Miss Simpatia

2009-07-21T05:47:00.000-07:00

Doncs això...

No us ha passat alguna vegada que aneu a una botiga i resulta que la dependenta us sembla un "toc" antipàtica? Imagino que milers de vegades. Sempre he pensat que no deuen cobrar gaire bé, perquè hi ha determinades botigues on MAI veus somriure a les dependentes. "No deuen pagar prou per somriure" penso.

Avui a una sucursal d'una coneguda marca de roba interior femenina (no diré noms per no fer publicitat), la noia que ens ha atès, no només passava de nosaltres quan li hem demanat alguna talla, sinó que quan li hem donat el que volíem comprar, ho ha guardat. Al cap d'una estona, li hem demanat on havia deixat el que li havíem donat, i ella que no se'n recordava "i que n'hi ha molta gent a la botiga i no es pot enrecordar del que li havíem donat" (a tot això, si et giraves i miraves al voltant, la botiga era buida, l'escena era com aquestes pel·lícules de l'oest que es sent només el xiular del vent i el borrissol de palla que rodola...). Increïble.

I ens ho dóna amb cara de pomes agres.

Evidentment, li hem deixat al mostrador les coses i li hem dit que era "Miss Simpatia". I la tia encara es gira cridant-nos que què li havíem dit. Mare meva, hi ha gent que veritablement no hi toca!

Patmos

2009-07-17T02:19:00.001-07:00

Avui us posaré algunes imatges de l'illa de Patmos. Patmos és una illa petita, situada al Dodecanès, d'uns 34km2. D'extensió és aproximadament la meitat que Formentera (77km2) i el doble que Cabrera (16km2). A ella va venir desterrat Sant Joan, i aquí és on es diu va rebre les revelacions que el van conduir a escriure l'Apocalipsi, al s.I dC.

Monestir de Sant Joan

Monestir de Sant Joan i vista del mar Egeu

Vista de Patmos des d'aprop de la Cova Sagrada

Frescos exteriors del monestir de Sant Joan

Vista des de la Cova Sagrada

Avui, Mikonos

2009-07-16T01:58:00.001-07:00

Avui toca Mikonos, aqui teniu algunes imatges d'aquesta illa meravellosa:

La petita Venècia

Un dels carrers laberíntics de la ciutat... Fixeu-vos en el color de les escales!

Els cèlebres molins

L'Església més representativa de Mikonos: Paraportiani (s'assembla molt a les eivissenques del s.XVII)

Illes gregues

2009-07-15T02:30:00.000-07:00

Doncs, sí, perquè us feu una idea, Grècia (o l'Hèl·lade), compta amb milers d'illes situades a l'ample i llarg del mar Egeu. Algunes són enormes, com Creta, que té més de 400km de llargària, i d'altres són més petitones, com Patmos (lloc on Sant Joan va escriure l'Apocalipsi després de ser desterrat per Domicià).

Aquí us en deixo algunes imatges de Rodes:

Port de Rodes, fixeu-vos, la platja al costat, i la muralla!

Una de les columnes que se suposa suportaven el pes del Colòs de Rodes

Vista de Lindos

Torre de la muralla de la ciutat de Rodes

Malsons...

2009-07-15T02:14:00.001-07:00

Aquesta nit, per primera vegada en mesos, he tornat a somiar coses "neutres", és a dir, no he tingut malsons.
Això sí, porto una son i un cansament acumulats que no puc explicar!
Vaig a intentar posar-m'hi i revisar les fotos del viatge. Així us en podré fer cinc cèntims del que ha estat.

Com està anant el vostre estiu?

Molt a prop d'Itaca

2009-07-02T08:18:00.000-07:00

Em disculpareu els faltes d'ortografia, pero des d'aquest ordinador, al port de Rodes, es dificil posar-hi accents i altres signes propis de la nostra llengua.

Aixo es realment espectacular, aviat tindreu fotos que ho demostren...

Bon estiu a tots i sort, sort!

Com triar una postal d'aniversari

2009-06-25T11:01:00.001-07:00

D'aquí poc és l'aniversari del meu petitó, que cada volta és menys petitó, doncs enguany ja fa 9 anyets de vida.

El cas és que arribats moments assenyalats com aquest, sempre se'm presenta la polèmica d'allò que regalar. Mai tinc del tot clar què puc comprar i que li agradi. Aquest any, però, ja he trobat alguna cosa que m'ha agradat.

La qüestió ha vingut després quan he decidit comprar-li una targeta de felicitació.

No us passa que mai sou incapaços de triar una que us convenci del tot?

Si és musical, perquè la melodia és massa estrident, o no té res a veure amb allò que vols celebrar.
Si no ho és perquè potser és massa cursi, o massa femenina, o massa seriosa, o massa pujada de to...

En fi, que al final m'he decidit per una que m'ha semblat divertida, però que potser als ulls d'un nen és un poquet femenina. En fi, també el toc del remitent també haurà de tenir el seu valor, no?

Cada dia més a prop d'Ítaca

2009-06-17T14:35:00.000-07:00

Ja falta menys, per a aquest viatge que ens espera, que estem delerosos de fer.

Només falten uns dies, algunes restes de feina, i moltes ganes d'iniciar el periple que m'acostarà a Ítaca. No hi arribarem, però hi serem a prop. Respirarem l'aire del mar que l'envolta, sentirem la història dels voltants i desitjaré que el dia que hi arribem sigui una realitat, però sempre i quan estiguem preparats per anar-hi.

Astúcia femenina

2009-05-29T14:33:00.000-07:00